Algú estossega molt fort en la nit,
soc jo, esgotat, feble, ferit.
Un forat de la bala travessa el pit,
com un regal per la mort oferit.
En el llit veig la vida passar pel davant,
i la Mort m'agafà per la má a l'instant.
Em crema el lloc on m'està aguantant,
però la Mort insensible està volant.
Surto del túnel acompayat per la Mort.
Encara no se on em porta la sort.
Però se que la Mort es molt punctual,
Així que suposo que és el final.
Anatoliy Lutaev
