Piercing through my naked soul,
your eyes are melting down my heart.
Even it was made of stone,
you make it blossom.
I was ignorant in love until that day.
The day you witched me with your eyes,
and set free a volcano of emotions.
And then you left.
The lava turned obsidian.
One of the hardest stones the Earth will ever know.
You made me strong, but also dull.
Insensitive to love until another witch will come.
To melt my heart to satisfy her needs
And leave me once again.
But even harder will that heart become.
Anatoly Lutaev.
miércoles, 12 de febrero de 2014
viernes, 7 de febrero de 2014
Last loving words
When you welcome my corpse,
brighter sky you will see.
Tears will start to fall down,
though their taste will be sweet.
Don't you dare to be sad.
I don't want you to be.
Keep enjoying your life,
like you did without me.
Never ever look back,
just forget about me.
I'll be whispering hope
if you fall on your knees.
Always head to the top
I will give you the wings.
A new love you will find.
A new love you will feel.
I'll be waiting above.
Just don't rush towards thee.
Live a long happy life.
I am patient. You'll see.
Anatoly Lutaev.
brighter sky you will see.
Tears will start to fall down,
though their taste will be sweet.
Don't you dare to be sad.
I don't want you to be.
Keep enjoying your life,
like you did without me.
Never ever look back,
just forget about me.
I'll be whispering hope
if you fall on your knees.
Always head to the top
I will give you the wings.
A new love you will find.
A new love you will feel.
I'll be waiting above.
Just don't rush towards thee.
Live a long happy life.
I am patient. You'll see.
Anatoly Lutaev.
martes, 22 de octubre de 2013
Tribut a Plató
Al fons de la caverna hem nascut, al fons de la caverna acabarem morint-nos.
Si bé hi han cops que l'ànima és trista
caldria que l'alimentéssim amb la llum
La llum del Bé, de veritat i de bellesa
Trencar reencarnacions perpetues, oh llum!
Ser just i viure feliç és l'ideal de l'home
Tot moderant desitjos, sentiments; la gana i el sexe,
Filosofar, més savi ésser, contemplant
el Sol, el Bé, l'idea mare de les altres totes
però per nosaltres són un mer record.
Al fons de la caverna hem nascut, al fons de la caverna acabarem morint-nos.
Si bé hi han cops que l'ànima és trista
caldria que l'alimentéssim amb la llum
La llum del Bé, de veritat i de bellesa
Trencar reencarnacions perpetues, oh llum!
Ser just i viure feliç és l'ideal de l'home
Tot moderant desitjos, sentiments; la gana i el sexe,
Filosofar, més savi ésser, contemplant
el Sol, el Bé, l'idea mare de les altres totes
però per nosaltres són un mer record.
Al fons de la caverna hem nascut, al fons de la caverna acabarem morint-nos.
Anatoly Lutaev.
lunes, 6 de mayo de 2013
Tribut a la filosofia
Hem de viure la vida
si veiem clar i distint
que és totalment inútil
si esconfia en l'instint?
Hom ha d'esser lògic, recte,
immutable com robot.
No hi ha lloc en el planeta,
Per un simple homenot.
Anatoliy Lutaev
lunes, 22 de abril de 2013
END
No hay vino ya en mi copa,
el último sorbo fué hecho.
El dolor me desgarra el pecho,
el sudor me empapa la ropa.
Hoy no vengas a verme amada,
mi amada hoy es la Muerte
y quizá con un poco de suerte,
me lleve a su lujosa posada.
No llores por mí, querida mia.
No laves mi cuerpo en tristeza salada.
Fue deción firme, mas pesada
Descansará en paz el alma mía.
Cae la copa de la mano inerte,
toca el suelo y añicos se hace.
Un pajaro fénix de cenizas renace
pero yo, yo me voy con la Muerte.
Anatoly Lutaev.
domingo, 24 de febrero de 2013
***
El malvivir en mi
vida mundana
bienvenido no es,
desde luego.
El reír y bailar solo
quiero
y de pasión
inapagable fuego.
La tristeza no tiene
cabida.
No la traigas a mí,
te ruego.
Sino ven con una
sonrisa,
compártela aquí,
junto al fuego.
Evitar de llorar no
se puede,
es de amor el dulce
juego.
Pero ahora estoy
disfrutando,
hablemos de eso
luego.
miércoles, 16 de noviembre de 2011
Los versos
Quince versos me mandaron escribir,
sobre amor, tristeza i pena.
Pero solo trece me quedan decir
y la primera estrofa está llena.
El amor ensenóme que la vida es triste
y necessitas a alguien hacerla feliz.
Esa pizca de amor en mi vida pusiste,
Y estaba... no, era feliz.
Te hablé del dolor que siente mi alma,
se desgarra y huye para ir contigo.
Muriendo de dolor, sin alma en la cama,
Ahora estaré para siempre contigo.
He aquí mi triste fantasma,
te protege, te consuela, te alegra.
Pero el cuerpo inerte en la cama,
Tu amor de menos echa.
Se acabó este pobre poema,
Sobre amor, tristeza i pena.
Me salieron los versos del alma,
la ultima estrofa está llena.
sobre amor, tristeza i pena.
Pero solo trece me quedan decir
y la primera estrofa está llena.
El amor ensenóme que la vida es triste
y necessitas a alguien hacerla feliz.
Esa pizca de amor en mi vida pusiste,
Y estaba... no, era feliz.
Te hablé del dolor que siente mi alma,
se desgarra y huye para ir contigo.
Muriendo de dolor, sin alma en la cama,
Ahora estaré para siempre contigo.
He aquí mi triste fantasma,
te protege, te consuela, te alegra.
Pero el cuerpo inerte en la cama,
Tu amor de menos echa.
Se acabó este pobre poema,
Sobre amor, tristeza i pena.
Me salieron los versos del alma,
la ultima estrofa está llena.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)