Tu

Tu ets un sol en la negror de ma vida.
Tu ets la pluja del meu desert.
Tu ets el foc en la nit massa freda.
Tu ja no hi ets quan estic jo despert.

A cops de vent en la finestra,
somio la bellesa irreal.
A cops de vent en la finestra,
no puc pensar en res més ideal.

Surto enmig de tempesta hostil,
per veure el rostre pàl·lid desitjat.
I m'apareixes en la forma més vil,
com un llamp del negre cel arrancat.

Amb la tempesta te n'has anat.
El negre cel en clar es torna.
I sol, al llit jo torno, somiat.
Per veure't un altre cop en somnis.

Anatoliy Lutaev

Costa Brava

Acariciado por el aliento del mar zalamero,

Admiro de las rocas plenitud,

Que cortan mar y en espuma convirtiéndola,

En estas costas hacen guardia con aptitud.

Donde hay luz del sol y sombra de los pinos,

Por la eternidad, divinos.

Que guardan silenciosos-

De las aldeas pescadoras vidas.

Admiro a la gente y sus almas.

Del corazón las encegueces llamas,

Y de caracteres distintas gammas.

Anatoliy Lutaev

No et fa res!

Quan tu no vols allò que tens,

tu no ho aprecies gens.

Però, quan ho perds, llavors entens,

que sens allò ja no pots més.

En desvetllar molt tard, lamentes,

lamentes el que abans no has notat.

Per molt que millorar intentes

És massa tard i tot ha canviat.

Cuida-ho, no et fa res!
I no lamentis perdre temps
Llavors, però no perdràs més
Alló que vols, alló que tens.

Anatoliy Lutaev