Tu

Tu ets un sol en la negror de ma vida.
Tu ets la pluja del meu desert.
Tu ets el foc en la nit massa freda.
Tu ja no hi ets quan estic jo despert.

A cops de vent en la finestra,
somio la bellesa irreal.
A cops de vent en la finestra,
no puc pensar en res més ideal.

Surto enmig de tempesta hostil,
per veure el rostre pàl·lid desitjat.
I m'apareixes en la forma més vil,
com un llamp del negre cel arrancat.

Amb la tempesta te n'has anat.
El negre cel en clar es torna.
I sol, al llit jo torno, somiat.
Per veure't un altre cop en somnis.

Anatoliy Lutaev